Els nostres companys poden tenir mal alè, i això pot ser un dels signes més clars que estan patint un problema d’acumulació de placa dental o gingivitis, entre d’altres. És per això que és important fer una revisió freqüent de la salut bucal per preveure l’aparició de tots aquests problemes. El vostre veterinari us pot aconsellar sobre quin pot ser el tractament més apropiat per la vostra mascota.

Les malalties periodontals afecten entre el 70 i el 80% dels gossos d’entre 3 i 4 anys, essent més freqüent en gossos de races petites. La placa dental s’inicia amb una capa fina formada de material orgànic i fosfat/carbonat càlcic, entre d’altres. Si bé en un inici pot no ser molt evident, pot créixer tant per la superfície visible de l’esmalt com per sota de la geniva i per la cara interna de les dents. Aquest material és un medi ideal pel creixement de bacteris que pot produir gingivitis i fins i tot osteòlisi de la maxil·la i la mandíbula. També pot provocar pèrdua de peces dentals i dolor intens.

Els bacteris no només poden produir problemes a la boca, sinó que també es poden disseminar per la resta de l’organisme, des dels ronyons, el cor i els pulmons, entre d’altres.

Una part de la prevenció passa per a una correcta dieta, evitant aliments humits que es dipositin fàcilment entre les peces dentals. També es recomana un raspallat diari de les dents i l’ús de premis, que en el cas de gossos que no permeten el raspallat (sigui per mitjans físics o químics) disminueixen, eliminen o preveuen la placa.

Si aquests sistemes no són efectius, el vostre veterinari us aconsellarà una higiene oral, la qual es realitza amb ultrasons i sota sedació del pacient. És possible que alguns d’aquests pacients puguin tenir peces que requereixin un tractament complementari, des de l’endodòncia passant per l’exodòncia.

En qualsevol cas, el vostre veterinari us aconsellarà el procediment que millor s’escau per cada cas.

Terra Mascotes