INTRODUCCIÓ

Els tumors mamaris representen la segona neoplàsia més freqüent a l’espècie canina després dels tumors cutanis i la tercera a l’espècie felina després del limfoma i els tumors cutanis.
Es tracta d’una troballa freqüent en gossos i gats no esterilitzats. Mentre que el benefici de l’esterilització disminueix en cada cicle estral, gosses d’edat avançada podrien beneficiar-se de la castració per minimitzar-ne la presentació. Respecte als humans la prevelencia és tres vegades superior en gosses que en dones.
Es concidera aproximadament que el 50% són de caràcter maligne a l’espècie canina mentre que a l’espècie felina aquest percentatge augmenta fins al 80%. Adenomas, fibroadenomes i tumor mixte benigne constitueixen els principials tipus de tumors mamaris benignes; per altra banda els malignes es divideixen en carcinomes i sarcomes com als més freqüents.

FACTORS PREDISPONENTS
Entre tots els factors predisponents, els més coneguts són: la presència d’hormones esteroidees, pseudogestacions (per el fet que la prolactina es carcinogènica), tractaments amb progesterones sintètiques. Els menys coneguts: obesitat en el primer any de vida, presència d’un major nombre de receptors d’hormona esteroidea i la predisposició racial.

DIAGNÒSTIC
És important un diagnòstic precoç per el fet que el pronòstic s’estableix segons l’estadi de desenvolupament en què es troba el tumor que inclou el tamany del mateix i la presència o no de metastasi a nivell regional i/o distal (pulmonar). De forma general es concidera que en ambdues espècies un tamany de tumor inferior als 3 cm tindrà un millor pronòstic que tamanys superiors, així com l’abscència de signes inflamatoris o un ràpid creixement.
El diagnòstic precoç dels tumors mamaris s’ha de realitzar a la clínica així com entrenant al propietari en l’exploració de la seva mascota, sobretot femelles no esterilitzades en els periodes allunyats dels zels o lactacions. Com a clínics, no hem de desprofitar cada visita que es realitza el nostre pacient a la clínica, independentment de la consulta, per realitzar la palpació del teixit mamari.

TRACTAMENT
Tant a la gossa com a la gata el tractament recomanat serà sempre la mastectomia. L’excissió quirúrgica
pot ser curativa en molts casos, millora la qualitat de vida i permet l’estudi histopatològic del tumor. La
cirurgia no s’haurà d’endarrerir ja que la recomanació “vigilar i esperar que creixi” pot ser un greu error ja
que moltes displàsies i tumors benignes es consideren lesions premalignes, de manera que si es deixen
evolucionar lliurement sense ser extirpats, poden convertir-se amb el temps en tumors malignes.
Només no es recomanaria la cirurgia en els estadis clínics avançats i de metàstasi a distància massiva.
En els últims anys s’ha descrit una nova linia d’investigació i tractament antihormonal, tractaments
extrapolats d’humana, ja que s’ha comprobat que els tumors mamaris en petits animals produeixen una
elevada quantitat d’hormones esteroideas i la castració abans dels dos anys d’edat redueix significativament la seva aparició. Així doncs de manera pre i postquirúrgica s’estan utilitzant medicaments amb activitat antihormonal o antireceptor hormonal:

AGLEPRISTONE a dosis més altes dies previs a la cirurgia redueix significativament l’índex de proliferació mitòtica de les cèl·lules tumorals en els carcinomes mamaris canins.

ANTIPROLACTINICS administrats de 7 a 10 dies previs a la cirurgia disminueixen el tamany de la glàndula mamària permetent una millor ressecció dels tumors així com elimina l’efecte de la PRL que és
potencialment carcinogènica.
Una de les principals linies terapèutiques en humana són les AROMATASES, enzims encarregats de transformar els andrògens en estrògens i es sobreexpressen en els carcinomes mamaris canins i felins. La
sintesi d’aquests enzims es relacionen a la seva vegada amb la PGE2 metabòlits de l’acid araquidònic per acció dels enzims COX-2, com el firocoxib a gosses amb carcinoma mamari, sol a combinat amb
quimioterapia oral metronòmica. S’ha confirmat una major expressió de COX-2 en els carcinomes mamaris malignes relacionats amb un menor temps de supervivència de l’animal a l’estimular l’angiogenesis del mateix i la seva disseminació per metastasis; per tant, es suggereixen aquests tractaments en casos on existes un alt risc de metastasis o ja es troben presents per aconseguir incrementar el temps de supervivència del pacient. Per altre costat, no existeixen moltes referències clíniques sobre l’eficàcia i toxicitat de fàrmacs anticiclooxigenasa en el cas dels tumors mamaris felins.