Juntament amb l’hipertiroidisme és de les malalties més freqüents en gats. Tenim dues presentacions principals no complicada i complicada, les troballes clíniques així com les proves diagnòstiques ens permetran incloure els nostres pacients en un grup o l’altre. Les diabetis es poden classificar com insulinodependents o no insulinodependents, en aquest segon grup es poden optar per tractaments mes senzills com dietes, exercici i hipoglucemiants orals.

Signes clínics:

En els gats amb diabetis no complicada els singes clínics mes rellevants són la poliuria/polidípsia (orina més/beu més) i la pèrdua de pes; juntament amb un aspecte desmillorat, atròfia muscular (a les fases incials es possible trobar pacients obesos, fet que complicarà el tractament i facilitara l’aparició d’altres malalties).
Si el quadre avança i es complica poden observar: deshidratació, depressió, debilitat, taquipnea, vòmits i alè amb una forta olor a acetona. En alguns casos si l’acidosi metabòlica segueix avançant podem veure una respiració lenta i profunda anomenada respiració de Kussmaul. Podem veure alteracions de la posició de les extremtitats posteriors, plantigradisme així com una marxa alterada degut a la neuropatia diabètica.

Diagnòstic laboratorial:

1- Hemograma; solem trobar hemoconcentració (valor dels glòbuls vermells elevat degut a la
deshidratació) i leucocitosi (glòbuls blancs elevats) neutrofílica, amb neutròfils tòxics si tenim una
pancreatitis o una infecció.

2- Bioquímica; el primer valor a tenir en compte és la hiperglucèmia que apareix en tots els casos però que a diferència dels gossos pot estar elevada per altres factors o malalties (estrés, acromegàlia, tractaments amb cortisona,…).
Valors hepàtics també poden augmentar com a conseqüència d’un grau variable de lipidosis hepàtica.
Generalment en els gats amb una diabetis no complicada els paràmetres renals solen ser normals cosa que canvia en els pacients amb cetoacidosi diabètica en els quals l’azotèmia prerrenal sól ser freqüent.
És relativament freqüent la hiperlipèmia (per hipertrigliceridèmia i hipercolestrolèmia) degut a la manca d’insulina i altres enzims relacionats i es veu agreujat per la obesitat i l’elevat consum calòric.
És important conèixer els nivells d’electròlits (Na, K i P) ja que la poliúria pot afavorir-ne la pèrdua.

3- Urianàlisi: és una prova de gran valor en el diagnòstic i seguiment de la diabetis ja que permet confirmar o descartar en el cas dels gats si la hiperglucèmia es pot deure a l’estrès (en aquest cas no hi ha glucosa en orina) i valorar la presència de cossos.
També es pot trobar: sang, leucòcits, bactèries, proteïnes; associades a infeccions del tracte urinari les quals són relativament freqüents tant a la fase inicial de la malaltia com en els pacients en tractament.

4- Fructosamina; ens permeten avaluar els nivells de glucosa de les últimes 1-3 setmanes, coneixent així si aquests valors ja es trobaven elevats aleshores i poder descartar factors tals com l’estrès.

Tractament:
El tractament està dirigit a aportar els nivells d’insulina per normalitzar el metabolisme, equilibrar les necessitats electrolítiques, corregir l’acidosi, identificar els factors desencadenants de la malaltia actual i aportar el substrat d’hidrats de carboni necessaris en funció del tractament amb insulina.
Des de la dieta a la insulina al control ambiental els nostres pacients es poden moure entre els diferents estadis de la malaltia essent doncs necessari un correcte seguiment dels paràmetres que hem explica abans.
Existeixen diferents tipus d’insulina així com diferents vies d’administració, els pacients condicionaran la elecció d’aquestes; de curta durada de llarga durada, administració subcutània, intramuscular o intravenosa.
En alguns casos pot ser necessari l’ingrés hospitalari per aconseguir uns valors de glucosa i una estabilització.

Complicacions:
La falta de control de la glucosa pot fer que els nivells estiguin més alts o més baixos, fent que puguin reaparèixer els signes clínics, estats de coma, problemes respiratoris, renals,… Que en alguns casos poden arribar a un desenllaç fatal si no es tracten adequadament.
A llarg terme tenim les retinopaties, neuropaties, cataractes i uveïtis, nefropaties.

Si el teu pelut d'edat avançada sofreix algun d'aquests símptomes, has d'acudir al veterinari